Amèrica Llatina, diagnostic d'una crisi, permanent?

Travessem una crisi mundial d'abast mundial. Evidentment Amèrica llatina es veu afectada per la mateixa, però tot això, situant el moment actual dintre de la perspectiva històrica podem considerar que la regió travessa per una situació de certa estabilitat i prometedors nivells de creixement. Aquesta conjuntura invita a plantejar-ne si aquesta situació es consolidarà i permetrà que un cop depurada la crisi a nivell mundial, Amèrica llatina comenci a convergir amb l'economia mundial o com en altres ocasions a l’historia de l’evolució de les economies llatinoamericanes, es tracta d’un miratge que no es materialitza de forma definitiva.

Fent una anàlisi més acurada, es constata que la acumulació de factors que permetria l’enlairament econòmic de tota l’àrea, presenta mancances importants de manera històrica, es a dir baixos nivells d’inversió, nivells discrets de capital humà, i sobre tot deficients avenços en innovació i desenvolupament. Tot això, a pesar de que les perspectives derivades de la potencialitat de creixement basades en la ingent quantitat de recursos naturals del continent ha atret en moltes ocasions importants nivells d’inversió estrangera, i que ha contat amb contingents migratoris importants.

Així doncs, sembla ser que sobre el escenari hi ha força elements que permetrien un desenvolupament substancial i sostingut, però evidentment alguna peça falta per completar el puzle. Per intentar albirar quines son els determinants d’aquesta situació, podem analitzar el paper que juguen, com elements a considerar dintre de d’investigació econòmica, la geografia, la integració econòmica i les institucions llatinoamericanes.

No sembla ser que la geografia sigui el factor desequilibrant, ja que la regió abasta un area continental immensa amb multitud de recursos naturals, que van des de l’agricultura i ramaderia de la extensa Pampa Argentina, o els recursos pesquers de Perú a les rentables extraccions petrolíferes de Veneçuela i Brasil, passat per les explotacions mineres de Xile o de gas en Bolívia.

Les comunicacions o el clima no semblen ser un impediment donat que parlem de múltiples estats que s’estenen per els dos hemisferis, es a dir la situació geoestratègica no és precària, i els recursos amb els que porten a terme les exportacions, conten amb suficients vies de comunicació i rutes navegables, i fins i tot el canal de Panamà com element dinamitzador.

Les dificultats econòmiques de la regio, són tant una causa com una conseqüència de la situació, que és deu al model de comerç tradicional que s’ha basat en un intercanvi interindustrial, que importava bens industrials i exportava recursos naturals, i que per el moment, a diferencia de les economies emergents asiàtiques no ha sabut apalancarse en la riquesa natural, per impulsar l’industria i la tecnologia amb la que complementar el seu desenvolupament. Cal esperar que en la mida de que la regió comenci a consolidar el creixement, també o faci la integració econòmica i comercial, tant dintre d’Amèrica Llatina com amb la resta del mon.

Per lo tant descartat el factor geogràfic, i supeditant la integració econòmica a un creixement estable futur, tot apunta que el element causant és el dèficit institucional que tradicionalment planeja sobre els estats components d’aquesta area. Aquest dèficit es deu al baix nivell de consolidació democràtica dels governs llatinoamericans, que han estat precedits de controvertits períodes. Al llarg del segle XX el colonialisme i el imperialisme ha dificultat la normalització democràtica, i la obertura dels règims, que sovint han desembocat en cruentes dictadures afortunadament ja desmantellades, però que encara suposen un llast per la normalització de les institucions. Aquesta immaduresa democràtica, a més està creant corrents de populisme, que està portant als governs partits i persones que no aconsegueixen generar grans nivell de confiança més enllà de la regió, i que en moltes ocasions actuen de fre a la inversió estrangera.

Desafortunadament, els encara importants nivells de corrupció, la activitat dels grups terroristes, i les ingerències dels cartels de narcotraficants a la activitat política i econòmica, impedeixen també el normal funcionament de les institucions que han de generar estabilitat i confiança, com a base de un desenvolupament que permetin un creixement econòmic substancials i persistent en el temps.

Així doncs considero fonamental, una consolidació democràtica, que normalitzi les relacions comercials i politiques amb la resta del mon, com pas necessari per dotar d’estabilitat a les institucions i agents socials, de manera que es generi la confiança necessària per atraure les inversions estrangeres i establir els acords comercials amb la resta del mon, que permetin convergir en un futur l’economia llatinoamericana amb les economies més desenvolupades.