Els beneficis previstos per la creació d’una moneda única a l’àrea que coneixem com eurozona, els podem classificar en dues categories, una seria el beneficis directes i altra els beneficis derivats.
En tractar-se la UE d’una area monetària òptima, la creació de la moneda única a l’espai de l’eurozona es va obtenir de manera immediata i tangible un conjunt de beneficis directes que es produeixen de manera pràcticament aritmètica, com son la reducció dels costes de transacció per supressió de les barreres canviaries, major seguretat en les transaccions entre països com a conseqüència de la eliminació de la incertesa monetària, desaparició dels costos d’informació i la reducció de les reserves de divises per part dels governs.
També hi han hagut efectes immediats negatius com els efectes dels arrodoniments i la aflorament de diner negre amb urgència per gastar-se, que van crear inflació artificial.
Tots aquest efectes es van preveure al guió del desplegament de la moneda i es van aconseguir en implantar l’euro, però per si mateixos no eren el objectiu principal d’aquest nou pas en la integració europea si no que es tractava d’un mitja per aconseguir-lo.
L’objectiu principal derivat de la transformació en el àmbit econòmic, és un creixement equilibrat i constant del PIB, que millori la qualitat de vida dels Europeus. Aquest creixement es situa en un escenari de taxes d’inflació moderades, tipus d’interès baixos i finances publiques sanejades amb nivells d’atur propers a la plena ocupació, paràmetres que excepte el referent a la taxa d’atur eren requisits dels criteris de convergència per entra a formar part del la UEM, segons es va acordar al tractar de Maastricht.
Així doncs, descrits els objectius, podem dir que efectivament s’han assolit en bona part en aquesta primera dècada, tot i que el moment actual de crisi importada de l’altra banda de l’atlàntic, sembla ser una senyal de canvi de cicle. Per lo tant si que podem dir que al període inicial del euro s’han aconseguit els beneficis buscats, però al igual que ara no podem dir que la crisi actual sigui a causa de l’euro, no podem atribuir els beneficis aconseguits fins ara a la moneda única.
Doncs bé per poder determinar el nivell de responsabilitat de l’euro sobre el creixement i estabilitat del període tenim que analitzar els arguments a favor o en contra que tractarem a continuació.
Com argument a favor sembla objectiu senyalar que la creació de l’euro a significat l’existència d’una divisa forta alternativa al dolar, que ha permès dotar d’estabilitat als mercats financers i ha beneficiat a la zona euro davant les sotragades del preu del petroli i de la cotització del dolar, que tal com es senyala al informe ha possibilitat que no s’hagi traslladat al preu dels carburants de l’eurozona, tot el increment del preu del barril de petroli.
Com a argument en contra, podem dir que l’eurozona, no s’ha desmarcat en quant a creixement dels altres països de la UE que no van adoptat l’euro, (dotze dels vint-i-set) per el que es pot atribuir el creixement econòmic del període en major quantia a la política econòmica comunitària, que a la aparició de l’euro, és a dir més a la UE que a la UEM, per el que aportaria major impuls econòmic el mecanisme de mercat que suposen les quatre llibertat bàsiques comunitàries (Llibertat d’establiment i lliure circulació persones, capital, mercaderies i serveis ) que no pas la unió monetària.
Ara be tot i suposar la creació de l’euro un pas important a la que progressivament aniran accedint tots els estats membres,penso que cal anar més enllà i veure que l’harmonització de la legislació europea es igualment necessària de cara a afrontar d’una manera sòlida els grans reptes que tenim davant com:
· globalització dels mercats,
· fenomen de l’emigració massiva,
· canvi climàtic,
· creixement de l’oferta i la demanda de la Xina,
· seguretat mundial,
· esgotament dels combustibles fòssils.
Per afrontar tots aquets reptes,el millor es tenir una UE ben forta unida i convergent en quant als objectius i la manera de portar-los a termes i per això a més de una unitat econòmica i monetària, es clau arribar la convergència jurídica en primer terme i finalment a la convergència política.
Annex
La taula següent mostra per ordre cronològic d’adhesió a la Unió Europea, i la adopció o no l’euro.
En tractar-se la UE d’una area monetària òptima, la creació de la moneda única a l’espai de l’eurozona es va obtenir de manera immediata i tangible un conjunt de beneficis directes que es produeixen de manera pràcticament aritmètica, com son la reducció dels costes de transacció per supressió de les barreres canviaries, major seguretat en les transaccions entre països com a conseqüència de la eliminació de la incertesa monetària, desaparició dels costos d’informació i la reducció de les reserves de divises per part dels governs.
També hi han hagut efectes immediats negatius com els efectes dels arrodoniments i la aflorament de diner negre amb urgència per gastar-se, que van crear inflació artificial.
Tots aquest efectes es van preveure al guió del desplegament de la moneda i es van aconseguir en implantar l’euro, però per si mateixos no eren el objectiu principal d’aquest nou pas en la integració europea si no que es tractava d’un mitja per aconseguir-lo.
L’objectiu principal derivat de la transformació en el àmbit econòmic, és un creixement equilibrat i constant del PIB, que millori la qualitat de vida dels Europeus. Aquest creixement es situa en un escenari de taxes d’inflació moderades, tipus d’interès baixos i finances publiques sanejades amb nivells d’atur propers a la plena ocupació, paràmetres que excepte el referent a la taxa d’atur eren requisits dels criteris de convergència per entra a formar part del la UEM, segons es va acordar al tractar de Maastricht.
Així doncs, descrits els objectius, podem dir que efectivament s’han assolit en bona part en aquesta primera dècada, tot i que el moment actual de crisi importada de l’altra banda de l’atlàntic, sembla ser una senyal de canvi de cicle. Per lo tant si que podem dir que al període inicial del euro s’han aconseguit els beneficis buscats, però al igual que ara no podem dir que la crisi actual sigui a causa de l’euro, no podem atribuir els beneficis aconseguits fins ara a la moneda única.
Doncs bé per poder determinar el nivell de responsabilitat de l’euro sobre el creixement i estabilitat del període tenim que analitzar els arguments a favor o en contra que tractarem a continuació.
Com argument a favor sembla objectiu senyalar que la creació de l’euro a significat l’existència d’una divisa forta alternativa al dolar, que ha permès dotar d’estabilitat als mercats financers i ha beneficiat a la zona euro davant les sotragades del preu del petroli i de la cotització del dolar, que tal com es senyala al informe ha possibilitat que no s’hagi traslladat al preu dels carburants de l’eurozona, tot el increment del preu del barril de petroli.
Com a argument en contra, podem dir que l’eurozona, no s’ha desmarcat en quant a creixement dels altres països de la UE que no van adoptat l’euro, (dotze dels vint-i-set) per el que es pot atribuir el creixement econòmic del període en major quantia a la política econòmica comunitària, que a la aparició de l’euro, és a dir més a la UE que a la UEM, per el que aportaria major impuls econòmic el mecanisme de mercat que suposen les quatre llibertat bàsiques comunitàries (Llibertat d’establiment i lliure circulació persones, capital, mercaderies i serveis ) que no pas la unió monetària.
Ara be tot i suposar la creació de l’euro un pas important a la que progressivament aniran accedint tots els estats membres,penso que cal anar més enllà i veure que l’harmonització de la legislació europea es igualment necessària de cara a afrontar d’una manera sòlida els grans reptes que tenim davant com:
· globalització dels mercats,
· fenomen de l’emigració massiva,
· canvi climàtic,
· creixement de l’oferta i la demanda de la Xina,
· seguretat mundial,
· esgotament dels combustibles fòssils.
Per afrontar tots aquets reptes,el millor es tenir una UE ben forta unida i convergent en quant als objectius i la manera de portar-los a termes i per això a més de una unitat econòmica i monetària, es clau arribar la convergència jurídica en primer terme i finalment a la convergència política.
Annex
La taula següent mostra per ordre cronològic d’adhesió a la Unió Europea, i la adopció o no l’euro.
Dels països que encara no han adoptat l’euro, Dinamarca i Suècia no ho han fet per el resultats dels negatius del referèndums fets a l’efecte. El Regne Unit està pendent encara de fer un nou referèndum, tot i que la raó més probable es la manca d’interès manifestat per la majoria del poble en integrar-se a tots el efectes en una comunitat que des de les illes Britàniques sempre s’ha vist com un altre continent.
A més d’aquets tres estats, la resta son el països que van ingressar a partir del 2004, i que per el moment no acompleixen els requisits de convergència, a excepció d’Eslovènia, que va poder adoptar l’euro al 2007.
Le recomendamos que vea la Poesia ADIOS A LA PESETA por Rafaela Pulgarin. Enlace:http://poesiasrafi.blogspot.com/2009/02/adios-la-peseta.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada